TOP
Image Alt

teresa díaz guzmán

Juli Alandes, en la presentació

Caça major, lectura d’estiu

Una presentació en família a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània –un lloc que sempre paga la pena visitar–, justificada per la xafogor d’un 4 de juliol al centre de la ciutat: l’última novel·la de Juli Alandes: Caça major.

Per ficar en context els neòfits en les aventures del protagonista de la tetralogia, Alandes té el detall de presentar-nos Miquel O’Malley i la primera etiqueta que li col·loca és policia filòsof. Interessant i prosaic també: era un estudiant de filosofia q necessitava treballar i es clavà a policia…

Això ho descobrim al segon llibre de la saga –sí, va avant i darrere com La Guerra de las Galaxias–, Crònica negra que va rebre el XVII Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià. Per si voleu començar en ordre de publicació, heu de llegir primer El crepuscle dels afortunats.

En tercer lloc s’hi troba La mirada del cocodril i, per últim, Caça major. Encara que en realitat es poden llegir de manera independent, malgrat que els personatges passen d’una novel·la a una altra.

caça-major-3

 Es pot començar perfectament per aquesta, que arranca amb la mort accidental d’un home… Clar, és crònica negra…

La família no està conforme, però, amb l’autòpsia oficial i demana el Miquel O’Malley que investigue de forma privada. Així, el abans policia arriba a Terres de l’Ebre i part de la Matarranya, el que permet introduir una mirada d’antropòleg, d’eixa persona que arriba de fora i tracta d’entendre-ho.

Caça major: com es gestà

Juli Alandes explica que ell volia ambientar una història a les Terres de l’Ebre, on hi va viure un temps. A més, li agrada triar localitzacions en zones de fronteres, on, com en aquest cas, damunt es troben a cada banda Guàrdia Civil i Mossos.

Això aporta un extra d’humor a una història xafable, és a dir, que pot passejar pels mateix espais per on passen els personatges.

Mentre rumiava què contar en estos pobles, es topà amb una notícia: La Guardia Civil sorprende a tres personas cazando sin licencia en Fortanete. Des d’aquell moment, «la realitat m’ha perseguit», protesta l’autor.

La foto de l'escriptor Juli Alandes és d'ElPuntAvui.La foto de l’escriptor Juli Alandes és d’ElPuntAvui.

I, com a mostra, encadena unes notícies en altres, que anaven paral·leles a la història que ell estava inventant i ja no es poden deslligar del llibre. No deixa de ser una anécdota, ja que la crònica policíaca està vinculada amb la realitat i la recrea d’alguna manera.

«Jo crec que he fet un western més q una novel·la negra,» objecta l’escriptor, «encara q el sheriff dolent és ací un cacic», molt més nostra aquesta figura, veritat?

En resum, una novel·la discreta i mesurada, i molt divertida: «Jo he rigut molt escrivint-la, m’he divertit molt», confessa. I ara és l’observador, la persona que llig, qui ha de construir la realitat amb la seua mirada… «i a voltes les coses no són sempre el que esperem».

Com últim apunt, dir que encara que el món rural o neorrural no és protagonista absolut, sí és part important de l’ambientació de la història.

Apunteu-lo per a l’estiu!

llegir-en-catala

Post a Comment